Cites literàries...

-"Hi ha grans llibres al món i hi ha grans mons als llibres"
-"Els científics diuen que estem fets d'àtoms però a mi un pardalet em va explicar que estem fets d'històries"
-"Llegir per poder ser el que somiem"
-"Les dones que lligen són perilloses"

Manuel Vicent

Manuel Vicent va nàixer a La Vilavella en la Plana Baixa a l'any 1936. És un escriptor i articulista valencià que escriu en castellà. Com a periodista, ha col·laborat en el diari Madrid i a les revistes Triunfo i Hermano Lobo. Actualment escriu en el periòdic El País. Les seves novel·les "Tranvía a la Malvarrosa" i "Son de mar", han tingut adaptacions cinematogràfiques de notable èxit. Ha publicat diverses novel·les i recopilacions d'articles, i ha estat també galerista d'art.

Una de les seues columnes al periódic del País que a mi m'ha agradat molt va ser "El llibre":

En el tronco de un haya una pareja de enamorados ha grabado un corazón traspasado por una flecha. Inés y Luis son sus nombres inscritos en la corteza plateada a punta de navaja. Fue hace muchos años. El árbol era todavía joven cuando la pareja de enamorados pasó por aquí. El tronco, ya muerto, al crecer ha ensanchado y corroído los trazos. Un experto en botánica podría descubrir el tiempo exacto que ha pasado, aunque en este caso no es necesario, puesto que debajo del corazón herido hay una fecha. 23 de abril de 1968. Al pie de este árbol discurre un río apacible cuyas aguas, como la vida, puede que se hayan llevado al mar o a la tumba la memoria de estos amantes. Pero lo escrito, escrito está. Etimológicamente el vocablo libro se deriva del latín liber, que significa la capa fibrosa que hay debajo de la corteza de ciertos árboles. Plinio el Viejo cuenta que los romanos escribían sobre estas cortezas antes de que se descubriera el papiro. Libro y libre tienen en latín la misma raíz. Lectura y libertad son pasiones que siempre acaban por encontrarse. El Día del Libro fue instituido en recuerdo del aniversario de la muerte de Cervantes cuando los vientos saludables anunciaban que la República estaba al llegar. Tampoco 1968 fue un mal año. Tal vez aquella pareja de enamorados, Inés y Luis, hijos del Mayo francés, habían estrenado los primeros vaqueros y habían puesto el dedo en el arcén para viajar en autostop a París con un libro de poemas de Dylan Thomas en la mochila. O tal vez nada. Puede que no fueran conscientes del significado del 23 de abril, pero al grabar sobre el tronco del haya un corazón, una fecha y sus nombres habían regresado sin saberlo al origen del libro, que radica en la corteza de los árboles, donde los antiguos griegos y romanos escribieron los primeros pensamientos y las primeras palabras de amor.

Aquesta columna tracta bàsicament de que la lectura i la llibertat, s'acaben encontran't.

TRANVIA A LA MALVA-ROSA

"Tranvia a la Malva-rosa" va ser un dels llibres de Manuel Vicent que narra el despertar sexual i mental d'un adolescent provinciano a la seva arribada a la gran ciutat. El protagonista anirà descobrint l'olor i el color d'una ciutat com València ancorada en la postguerra. La seva relació amb les dones així com amb els seus professors i els representants de l'església (cadascun dels grans del seu acne era un pecat mortal, li acusaven), seran el detonant del seu canvi d'actitud davant la vida. Com a fons, la música de diversos boleros que li acompanyen en el seu transcórrer vital en la València de l'horta dels 50, esquitxada de crims, morts de toreros i altres vaivens. És la descripció d'un temps passat viscut i gaudit, una anàlisi del temps pretèrit en què s'exalta la transgressió de límits, acte que li procura al protagonista els més intensos plaers sense sentit de culpa, la felicitat, la llibertat . Al costat del bolero, la omnipresencia obsessiva del mar Mediterrani, que Vicent confessa haver descobert a través de Camus i de Gide. En aquest viatge iniciàtic, l'adolescent Manuel és marcat per la porta de casa: dins, l'ordre l'autoritat, la repressió; fora, la imaginació, el camp, les sèquies, el mar. És la seva una proposta de mirada nostàlgica , autobiogràfica, sense oblidar aquesta societat repressora que li envoltava, en la qual els sentits aconsegueixen elevades cotes de sublimació.

Carolina Rueda

Estrenem batxiller artístic al meu institut

Nosaltres ja no podrém gaudir del batxillerat artístic perquè estem ja en primer, la meua amiga ja s'ha inscribit i estic molt contenta.

Batxillerat artístic del IES Isabel de Villena.

El meu Autoretrat :)

Un autoretrat és una pintura que es feien les persones riques o els pintors per a comunicar i per a tindre alguna cosa per el que ser recordat.

De eixa época, ara existeixen els "Selfies". La meua opinió sobre la moda dels "Selfies" és que tot el món o quasi tot es fa un però, per què és important la moda dels "selfies"? Jo crec que és una manera d'expressar els teus sentiments a l'altra persona, ja que poses postures com: NO mirant a càmera; fent el boig; amb els amics; trist, somrient, avorrit, etc. Tots en la nostra vida ens hem fet un. De vegades és artístic, altres és patètic però totes les fotos tenen una cosa en comú. Et descriuen. Ja siga poc o molt però sempre diuen alguna cosa teua, per això agraden tant...

Un autoretrat és dir coses de tu mateix per a què la resta de persones et coneixen tant psicològicament com físicament. Vaig a dir les coses que m'agradesn i les que no m'agraden.

"M'agrada dibuixar, l'amor, la bellesa, aprendre. No m'agrada estudiar, les guerres i sobretot les cues interminables de persones que esperen i esperen i esperen... M'agrada ser. No m'agrada el feixisme ni les sectes. No m'agrada l'odi ni la paraula odiar. Tinc filia a utilitzar la imaginació i tinc fòbia als matons i el cinisme. M'agraden els xiquets, els iaios però sobretot els xiquets parlant amb els iaios. M'agrada menjar i, molt. M'agrada ser jo mateixa però no sé qui sóc. Tinc un somni prestat, morir-me del riure amb un acudit propi."

Vaig a deixar un vídeo de Carta Blanca que fan el que jo acabe d'escriure però és un vídeo amb imatges. Gràcies per llegir :)

Anem a parlar de música...

M'apassiona la música i he creat una llista de cançons que ara veureu. La majoria de les cançons no les coneixereu perquè no són molt famoses però em feia il·lusió tindre-les en aquesta llista, ja que m'agraden molt. La primera és la que més m'agrada, i l'última la que menys, però com aquesta llista és el TOP 10 de les meues cançons preferides, totes m'agraden molt:

1) Zarcort "Vivo por ti"

2) El canto del loco "Besos"

3) Despistaos "Caricias en tu espalda"

4) Malendi "Lágrimas desordenadas"

5) Bormas aparte "Dama y vagabundo"

6) Rush smith "Di sí"

7) Dvicio "El secreto"

8)Xenon "Rozando el cielo"

9) Melendi "Canción de amor caducada"

10)Gonzalo Caps "Caleidoscópio"

En aquesta llista predomina els estils: POP, Rock i Rap, ja que són els que per a mi personalment em transmeten més que ara, per exemple, el Reggaeton o el Reggae. Però no sempre he estat aficionada a aquesta música, ja que en la meua generació va créixer amb un altre tipus com per exemple: Maria Isabel, "La Bomba", David Civera (personalment), etc.

Els gustos que jo tenia fa uns anys, al que tinc ara, no són ni un poquets pareguts perquè em fet major i he descobrit música nova que m'ha agradat moltíssim. Encara que t'agrade un grup o un tipus de música, no has de tancar les portes a les altres generacions que venen amb música nova i ha d'investigar per a descobrir.
Mai digues que no a una aventura. Com diuen en la cançó "Di sí" de Rush Smith:

No quiero perder la oportunidad, de vivir de verdad 

No quiero perder la oportunidad, 

de ser valiente y 

decir que sí...

Ací teniu un llistat on jo trobe i busque música, tant en anglés com en català com en castellà: 

CASTELLÀ:

- http://www.lastfm.es/music
- https://www.jamendo.com/es
- http://www.goear.com
- https://www.spotify.com/es/

ANGLÉS:
- http://letras-traducidas.net

CATALÀ:
- http://www.musicalliure.cat
- http://www.viasona.cat/
- http://villenaso.blogspot.com.es/

De tots aquestos, on més m'agrada buscar música és LASTFM.